Triatló Olímpic Banyoles 07.09.2013
En poques curses podem coincidir els tres, en menys de les que ens agradarien però quan s'alinien els astres i això passa ens queda un gran dia i un magnífic record passi el que passi aquell dia.
A Banyoles jo m'estrenava amb un recent nutricionista que m'havia donat unes pautes per tal d'ingerir tal cantitat d'hidrats que ho vaig acabar pagant moltíssim a la cursa a peu.
Aquí teniu als dos dropus, en Jimmy i en Jordi agafant forces abans de la sortida.
Escoltant la veu de l'experiència... ;-)
Aquests dos encara no sabien que a la bici els hi agafaria una tromba d'aigua que amb prou feines es podia veure per on anàvem. De ben segur si haguès caigut tanta aigua al box o on es trobava la organització haguessin aturat la bici. Moltes caigudes però natros vam salvar el cul.
Content del meu resultat a l'aigua sortint 4 minutets darrera en Jimmy al que agafaria al sector de bici cridant-li aquella frase de " Soc el més feliç del món!!" jajajajaja... no cada dia es té la oportunitat d'agafar en cursa a qui t'ha enredat amb tot això del triatló. Vam arribar junts a la T2, ell amagant-se darrera meu com una rata ja que se li havien trencat les cintes del casc i si el veien els jutges podria ser motiu de sanció.
Quan arranquem a còrrer als 500m m'atura un fortíssim mal de panxa, creia que allí s'havia acabat la cursa, havia menjat moltíssim , massa seguint les pautes del nutricionista. Camino una mica i arranco molt suau veient com em va passant tota aquella gent a qui havia enganxat a la bici, tota la feina per terra, molt frustrant!
Acabem la cursa sense haver de patir per res més que per això i com de tot se n'ha de fer una lectura positiva aquest fallo ens servirà per regular molt millor la ingesta en properes curses. Una llàstima perquè Banyoles era el dia!!
Seguim sumant!!